Avant-rock oníric
Fruit de l’amistat i de les ganes de montar una banda a Madrid per fer música nova. Així de senzill és com en Daniel Ardura (Alado sincera, Sonio) i la María Sáenz (Zapatotipobota, Come’n Wait) donen amb l’Àlex Canales (Atapuerca Beach, Buguibún) per muntar Ensaña, el primer àlbum dels quals ‘Rosario de concesiones’ és gairebé un manifest estètic. Tota una declaració d’intencions, on despleguen un llenguatge propi amb què estiren les costures del rock per endinsar-nos en un món de música angular, bella i violenta que defineix al trio com a únic dins la seva espècie.
La música d’Ensaña està feta a partir de bases mètriques d’amalgama i amb estructures que van progressant de manera sorprenent, sense saber on t’acabaran portant… però alhora és eminentment melòdica i d’una riquesa harmònica excepcional. Durant el viatge, tenim la sensació d’estar immersos/es en una mena d’avant-rock oníric, on es concatenen inusuals derivacions contrapuntístiques que van teixint, alhora, emocionants consonàncies entre les línies, així com indueixen a puntuals moments de bella dissonància. En successives escoltes, un/a podria arribar a pensar que aquest tipus de composicions potser hagin estat concebudes més com a artefactes musicals poètics (i polítics, és clar) o com a objectes sofisticadament punk, que com a cançons a l’ús.
A això últim hi contribueix també el fet que el discurs vocal d’Ensaña no només transgredi les lleis de la narrativa lineal i disposi davant nostre múltiples veus -desdoblaments o punts de vista- que es van entrellaçant, complementant i responent de forma concisa (ara a la veu d’Ardura, ara a la veu de Sáenz, hi ha passatges que fins i tot semblen abstraccions en off), sinó perquè a més la pròpia veu es comporta com un instrument explícit. És a dir, instrument que emet paraules, sí, però instrument monofònic a la fi (igual que el baix, per exemple), l’articulació melòdica del qual es troba gairebé sempre al servei d’una harmonia ulterior, del tot. Écoute édifiante! És veritat, no existeix un disc com aquest actualment -ni semblant- i molt menys en llengua d’arrel llatina, però l’important és que això és només el debut! Ens trobem davant d’una banda fascinant. Davant d’aquell altre tipus de música que sembla impossible descriure amb paraules perquè, tal i com esmenta el segon tema del disc, un pensament és més precís.
