Amb un àlbum el 2023 (Rosario de concesiones), múltiples gires a les seves esquenes i un segon treball d’estudi en camí, Ensaña és una banda capaç d’estirar les costures del rock per endinsar-nos en un univers de música angular, bella i violenta que impugna qualsevol regla aplicable a les escenes contemporànies de post-hardcore, slowcore i math-rock imaginables.
Pandiatonisme, superposició d’acords en polifonia modal i una conciliació entre dissonàncies i consonants amb què emfatitzen l’ambigüitat del centre tonal són els recursos que Daniel Ardura (Alado sincera, Sonio), María Sáenz (Zapatotipobota, Come’n Wait) i David Comas (Turmell, Alado sincera, Ghandi rules OK, Quòniams) utilitzen per articular la seva visió anti pop sobre mètriques d’amalgama que es concatenen en progressions i bastides narratives sorprenents. Inclassificable, el trio de Xixón desdibuixa els límits entre els gèneres i difumina les línies vermelles d’allò possible dins del món del rock —i ja no et dic— en castellà i català. Abstracció que es veu amplificada per una lírica que ens interpel·la amb veus diferents, que transcendeix allò figuratiu i activa la nostra imaginació amb originalitat. La seva expressivitat denota poètica i política, i el gaudiment augmenta amb cada nova escolta, gràcies a un llenguatge musical que no admet imperatius preconcebuts.
Ensaña és una banda extraordinària perquè indueix una experiència estètica en què prima la intuïció sobre la lògica, suscitant reaccions, sentiments i interpretacions semàntiques no excloents, ni fàcilment descriptibles, ni tan sols reduïbles a paraules, però que impulsen la nostra capacitat d’abstracció, provoquen la nostra sensibilitat subliminal i qüestionen la nostra maduresa reflexiva.
