Avant-rock oníric
Fruit de l’amistat i de les ganes de montar una banda a Madrid per fer música nova. Així de senzill és com en Daniel Ardura (Alado sincera, Sonio) i la María Sáenz (Zapatotipobota, Come’n Wait) donen amb l’Àlex Canales (Atapuerca Beach, Buguibún) per muntar Ensaña, on despleguen un llenguatge propi amb què estiren les costures del rock per endinsar-nos en un món de música angular, bella i violenta que defineix al trio com a únic dins la seva espècie.
La música d’Ensaña està feta a partir de bases mètriques d’amalgama i amb estructures que van progressant de manera sorprenent però, alhora, és eminentment melòdica i d’una riquesa harmònica excepcional. Durant el viatge, tenim la sensació d’estar immersos/es en una mena d’avant-rock oníric, on es concatenen inusuals derivacions contrapuntístiques.
Podríem arribar a pensar que aquest tipus de composicions potser hagin estat concebudes més com a artefactes musicals poètics (i polítics, és clar) o com a objectes sofisticadament punk, que com a cançons a l’ús. A això últim hi contribueix també que el discurs vocal d’Ensaña no només transgredi les lleis de la narrativa lineal, sinó que la pròpia veu es comporti com un instrument explícit. Ens trobem davant d’una banda fascinant.
