Cataplàusia probablement sigui la idea més salvatge que ha produït la naturalesa laietana al llarg dels últims anys. Salvatge per naturalesa i laietana perquè recupera ni més ni menys que l’herència de les millors dècades barcelonines, per diluir-la damunt d’una paleta en la que el gra negre apareix sota l’agulla blanca.
Com una erupció inesperada, Pasto Martí (Sonio) està disposat a enfonsar totes i cadascuna de les cançons en humor i hil·laritat amb tal de que la realitat bategui al seu gust. Tot, sense considerar quins poden ser els resultats, perquè precisament d’això es tractava…
Amb dos álbums publicats entre 2013 i 2014, ‘Cataplàusia ‘ i el fascinant ‘Metacrit!!’, tots dos suposen un autohomenatge que va més enllà de la simple irreverència. Martí és un artista a qui poc li importen els accessoris estètics, que mira el passat des d’un evident antirevivalisme actiu; és més, acaba sent més fill del seu temps que la majoria, gràcies al reconeixement d’unes influències X que no dubta a contraposar com a polítiques més que musicals.
